Les aigües de l'estany de Montcortès, al Pallars Sobirà, són extremadament netes i mantenen un nivell permanent, només alterat en períodes de llarga sequera.

Això forma unes condicions d'humitat i de vegetació òptimes per a la vida dels gasteròpodes. N'hi ha com a enlloc. En Vicenç Bros ho ha estudiat i n'ha trobat 48 espècies de 33 famílies diferents.
En canvi, algunes espècies citades al segle XIX no s'han trobat posteriorment. La introducció de peixos per a la pesca esportiva ha alterat l'equilibri inicial.

Vicenç Bros, naturalista:
"El fet que hi hagi peixos a l'estany de Montcortès, això també li dóna vida, és una riquesa, és una riquesa per tot. També hi ha altres espècies que estan afavorides per la presència de peixos a l'estany. Però concretament, els cargols que són d'aigua dolça, que són d'un tamany, que es troben a l'interior de l'aigua, doncs això evidentment repercuteix en la davallada de les seves poblacions."

La closca de la majoria de les espècies localitzades no sobrepassa el centímetre. S'han de mirar amb lents d'augment per veure l'espècie, i a vegades no es poden diferenciar si no és amb l'observació dels genitals al microscopi. El nivell constant de les aigües, només alterat per períodes llargs de sequera, és un dels fets que dóna rellevància a l'estany de Montcortès.

Vicenç Bros, naturalista:
"En primer lloc ve donat per la fauna que trobem entre la vegetació palustre que envolta l'estany on trobem algunes espècies molt interessants, com per exemple la Vallonia enniensisVertigo antivertigo, que són dues espècies molt localitzades a Catalunya. Malgrat que són de distribució més àmplia que Catalunya, únicament es troba en ambients no contaminats del medi aquàtic, com és el cas de l'estany de Montcortès."

La Vallonia enniensis no supera els 2 mil·límetres i mig. Està classificat com "mal conegut" per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura en la Llista Roja d'espècies amenaçades.
Les espècies del canyissar són rares, però també sota les pedres de marges allunyats i a l'herba o a l'escorça dels troncs s'hi troben llimacs poc comuns, com Deroceras altimirai, estrictament protegit per la legislació catalana, que també va declarar Montcortès un espai d'interès natural fa 15 anys. Un estany que és semblant a l'estany de Banyoles: no hi ha cap riu que hi aporti aigua, ni tampoc en surt cap enlloc. Per això, i perquè a prop no hi viu gairebé ningú, manté la puresa de les seves aigües.

Un reportatge de Josep Maria Fernández i Alfons Casado